dimanche 6 avril 2014

Una vegada encara

lundi 7 octobre 2013

EL MIRALL DEL TEMPS


El temps és un concepte que sempre ens ha intrigat. Des de l’inici dels temps. És per això que em pregunto per què la meva vida ha passat tan de pressa. Per què?


Sembla que va ser ahir quan em va caure la primera dent. Qui poguès tornar enrere… Tornar a enxampar aquells anys de joventut, tot i que no nomès havien coses bones… Maleïts bràquets! Vaig haver de soportar aquella mena d’aparells durant dos anys i mig! Però el resultat va ser fabulós.


Recordo també quan em vaig fer el primer ‘’tattoo’’, aquell sería el primer de molts. A la meva dona no li feien gens de gràcia. De vegades trobo a faltar els seus petons.


I ara, amb quasi noranta anys només em queda mirar-me al mirall, mirar-me per no oblidar-me.









Valoració:

mardi 1 octobre 2013

Guspires d’estiu


Estirada damunt la sorra de la platja de Calafell, aparentment prenent el sol, tanco els ulls i penso, penso en l’estiu que ja s’acaba.


Un estiu està ple de moment inoblidables, de moment irrepetibles, de moments màgics. Potser és per això que no volem que s’acabi mai. De sobte obro els ulls i veig la gent que està al meu voltant.


Un home gran fuma el seu cigar mirant a l’horitzó com si li demanés alguna cosa al mar. A la meva dreta hi ha una família amb dos nens jugant a la pilota, semblen feliços.


Tot això em fa pensar, que l’estiu és com una guspira que s’acaba massa ràpidament. Juliol, tanques els ulls, els tornes a obrir i... setembre! Diuen que quan ets gran el temps et passa molt de pressa. Doncs deu ser això, m’estic fent gran.

Torno a tancar els ulls i somio... somio en un estiu etern.